martes, 17 de abril de 2012

L'Ou és un simbol de la Vida


Encara que la pasqua es celebrava abans dels temps cristians, l'ou, com a símbol de la Vida es troba en les fonts més antics. Dins de la cultura eslava antiga, Ou representava, com a una llavor, el començament de tot. Tot estava dins de l'Ou (com un mini Univers), després el Pare de tot, que en la tradició eslava antiga, es deia ROD (veieu la foto). Sí, es pot aquesta paraula associar amb la paraula catalana Pare, ja que les derivades del Rod – “rodi” en rus, significa “el part” (de parir, donar nova vida), també  esta relacionada la paraula  “Rodina”  o la “Pàtria”.

Rod i l'ou com a souvenir (regal per un record) tradicional els països eslaus a les fotos:


domingo, 15 de abril de 2012

“Veniu a buscar la llum…”
Aquestes paraules eren pronunciats en un silenci total, malgrat que hi havien moltíssimes persones, assistits la celebració de Pasqua a una església ortodoxa a Barcelona. A la nit, desprès d’apagar tots els llums (artificials i naturals – les espelmes) de la església, va sortir els sacerdots amb les espelmes i cada persona venia a buscar “la seva llum”, i mica en mica s’encenia la llum de tothom. Era un símbol de poder trobar la llum intrínseca o interior que guiaria a cadascú en el camí de la vida.
 No era estrany que algunes religions encara conserven les tradicions ben bé conservats des dels principis: encara preparen a la festa, cuinant la Pasqua (feta a  la base de formatge) i Kulichi (pa dolç fet a la base de llevat) i els ous (s’utilitzen els ous bullits i pintats) en lloc de les mones amb els ous de xocolata que han substituït tot això després. Sembla curiós, que la coca dels Reis i del St. Joan s’aproximen més en aquest context que pas la mona actual, ja que els primers estan fets a la base de pa dolç.
De fet, no em va sorprendre tan el fet de veure la celebració de Pasqua ortodoxa a Catalunya ja que hi vivint molts emigrants, sobretot dels països d’Europa Est, on aquesta religió és la principal del país; tan com el fet que els fundadors de l’Església eren d’aquí (no pas emigrants) i volien conservar les tradicions que pretenien als principis, dels temps dels primers Apòstols i els alumnes de  Jesús. Els que passaven per terres de la península Iberica, i fins ara ni han molts pelegrins de totes parts del mon que fan el camí de Santiago (St. Jaume):
La església ortodoxa catalana de La Protecció de la Mare de Déu a Barcelona ens dona un exemple de la integració de la gent d’origen ampli geogràfic, on malgrat que la majoria són de parla russa, romans i serbis, hi pertanyen també la gent de Catalunya, Etiòpia, Suiza, Grècia, etc... El fet més destacable per veure com s’uneixen varies cultures (traves l’ús dels varis idiomes com a representació de la cultura de cada país), els servies (litúrgia, etc.) es fan en cinc idiomes: català, rus, serbi, romanès i castellà.
***
A la foto veieu, els Kulichi amb els ous de la celebració tradicional de la Pasqua.  


Per veure més fotos i llegir la informació sobre aquesta festa religiosa i cultura (en espanyol i rus), podeu visitar el link de l’associació cultural hispanorussa Fedor Dostoevskii  (Tarragona): Asociación hispanorusa de Fedor Dostoevskii (Tarragona)

lunes, 9 de abril de 2012

L'Ocell Gamayun

Aquest ocell Gamauyn de la mitología eslava canta les cançons que són mites d'origen de la vida i homes.
A vegades és negre quan es tracta d'una notícia trista; i al contrari, és de color blanc, quan el contingut de la història és alegre.