“Veniu a buscar la llum…”
Aquestes paraules eren pronunciats en un silenci total, malgrat que hi havien moltíssimes persones, assistits la celebració de Pasqua a una església ortodoxa a Barcelona. A la nit, desprès d’apagar tots els llums (artificials i naturals – les espelmes) de la església, va sortir els sacerdots amb les espelmes i cada persona venia a buscar “la seva llum”, i mica en mica s’encenia la llum de tothom. Era un símbol de poder trobar la llum intrínseca o interior que guiaria a cadascú en el camí de la vida.
No era estrany que algunes religions encara conserven les tradicions ben bé conservats des dels principis: encara preparen a la festa, cuinant la Pasqua (feta a la base de formatge) i Kulichi (pa dolç fet a la base de llevat) i els ous (s’utilitzen els ous bullits i pintats) en lloc de les mones amb els ous de xocolata que han substituït tot això després. Sembla curiós, que la coca dels Reis i del St. Joan s’aproximen més en aquest context que pas la mona actual, ja que els primers estan fets a la base de pa dolç.
De fet, no em va sorprendre tan el fet de veure la celebració de Pasqua ortodoxa a Catalunya ja que hi vivint molts emigrants, sobretot dels països d’Europa Est, on aquesta religió és la principal del país; tan com el fet que els fundadors de l’Església eren d’aquí (no pas emigrants) i volien conservar les tradicions que pretenien als principis, dels temps dels primers Apòstols i els alumnes de Jesús. Els que passaven per terres de la península Iberica, i fins ara ni han molts pelegrins de totes parts del mon que fan el camí de Santiago (St. Jaume):
La església ortodoxa catalana de La Protecció de la Mare de Déu a Barcelona ens dona un exemple de la integració de la gent d’origen ampli geogràfic, on malgrat que la majoria són de parla russa, romans i serbis, hi pertanyen també la gent de Catalunya, Etiòpia, Suiza, Grècia, etc... El fet més destacable per veure com s’uneixen varies cultures (traves l’ús dels varis idiomes com a representació de la cultura de cada país), els servies (litúrgia, etc.) es fan en cinc idiomes: català, rus, serbi, romanès i castellà.
***
A la foto veieu, els Kulichi amb els ous de la celebració tradicional de la Pasqua.
Per veure més fotos i llegir la informació sobre aquesta festa religiosa i cultura (en espanyol i rus), podeu visitar el link de l’associació cultural hispanorussa Fedor Dostoevskii (Tarragona): Asociación hispanorusa de Fedor Dostoevskii (Tarragona)
